La Catalunya independent del 2029.

Alexandre Deulofeu va ser un d’aquests savis empordanesos que surten de tant en tant qui sap si per culpa de la tramuntana. Va néixer a l’Armentera el 1903 i va morir a Figueres el 1978. Durant la Guerra Civil va ser alcalde accidental de Figueres, el 1939 es va exiliar a França i a la tornada, el 1947, es va dedicar a regentar la seva farmàcia. Fins aquí tot més o menys normal, si no fos que els savis sempre són savis i Deulofeu va acabar publicant, el 1951, La matemàtica de la història, una obra singular on apunta que les civilitzacions funcionen per cicles equivalents als dels éssers vius; és a dir, neixen, creixen, es constitueixen i moren.

Creia Deulofeu que, si estudiem bé aquests cicles, ens podem avançar als esdeveniments futurs i evitar les guerres. Pura matemàtica. Segons els seus càlculs, els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys i, partint d’una sèrie de fórmules, va ser capaç de predir la data de la unificació d’Alemanya i la de la caiguda de l’imperi soviètic. ¡Chapeau pel savi Deulofeu!.

Pel que fa a Catalunya, Deulofeu va predir que el 2029 assoliria la independència. El seu càlcul era clar, ja que, segons ell, el 1479, any del casament de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella (futurs Reis Catòlics), va donar pas a la formació d’Espanya. Si a aquesta data li sumem els 550 anys que duren els imperis, el total fa 2029, que segons Deulofeu seria l’any de la desintegració d’Espanya.

No és gens estrany que Dalí, nascut també a Figueres, admirés el savi Deulofeu, un home brillant capaç de fer passar la història per l’adreçador de les matemàtiques. Potser farien bé els polítics d’avui de llegir la seva obra cabdal; així ens estalviaríem debats, referèndums, polèmiques i foteses estèrils que acaben no portant enlloc. Si ens limitem a aplicar les matemàtiques, tot sembla molt més senzill. ¿O no?.

.