A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

Juli Gutièrrez Deulofeu: «L’única solució per a la humanitat és ser bons».

El periodico. Dissabte, 28 de Febrer 2015. Gent corrent

Gemma Tramullas

«L’única solució per a la humanitat és ser bons».

Com a bon empordanès, Juli és un home poc ortodox, apassionat, políticament incorrecte; en síntesi, tot un personatge. Viu al mas del seu avi a Ordis (Alt Empordà) i s’ha desplaçat a Barcelona per a l’entrevista, però abans entrem en una llibreria per comprovar si tenen el seu llibre, La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global (Lapislàtzuli). Hi explica la teoria cíclica de la història amb què el seu avi, un farmacèutic i humanista de Figueres, va predir fa més de mig segle la desintegració de l’URSS, la guerra de Iugoslàvia, la submissió de Grècia a Alemanya i l’eventual independència de Catalunya.

-¿A quina secció creu que estarà el seu llibre?-

-A la secció d’humor. La història és una conya.-

-¿Per què?-

-Perquè cada vegada que una cultura arriba a la seva màxima esplendor torna a enfonsar-se en la misèria.-

-¿Podria resumir en poques línies la teoria a la qual el seu avi va dedicar la seva vida?-

-Alexandre Deulofeu va arribar a la conclusió que totes les civilitzacions duren 5.100 anys, dividides en cicles de 1.700, dels quals 650 són èpoques de creació i la resta una pèrdua total de la personalitat humana.-

-¿De què serviria conèixer aquests cicles en el cas de Catalunya, per exemple?-

-Segons aquest model històric, l’imperi espanyol hauria esgotat el seu cicle i Catalunya seria independent cap al 2029. Si sabem el que vindrà, ens estalviaríem les lluites internes entre elits i l’Estat espanyol permetria una transició pacífica cap a la llibertat dels pobles ibèrics.-

-L’ortodòxia acadèmica va ignorar el seu avi; l’anomenaven «Nostradamus de fireta».-

-En canvi, a l’Argentina, on va viatjar a finals dels anys 70, era «el savi de Figueres».-

-¿Creu que li faran més cas, a vostè?-

-La matemàtica de la història és una eina extraordinària, però jo no tinc títols, no sóc ningú. Hi ha èpoques en què veig que no es pren seriosament i em tanco al mas a veure créixer les patates. La universitat catalana no va obrir mai les portes al meu avi, però aquest any em graduaré en Història i penso fer el postgrau d’investigació i el doctorat sobre el tema.-

Juli_Gutierrez_Deulofeu_-_Caseta_del_Mas_Deulofeu_2

ICONNA: JORDI RIBOT.
Juli Gutiérrez

El nét cíclic. Havia de ser financer però ho va deixar per difondre l’obra ignorada del seu avi.
Gemma_Tramullas

-¿Com es converteix en hereu del llegat intel·lectual d’Alexandre Deulofeu?-

-Jo era un noi quan Pitxot, Marés i l’intel·lectual argentí Abelardo Gabancho venien a veure’l al mas i li sentien dir que una Catalunya independent ajudaria Alemanya a bastir una nova Europa. Allò em va anar creant un pòsit al cervell, però van passar molts anys abans que m’interessés pel tema.-

-La teoria del seu avi li va canviar la vida.-

-Quan vaig començar a ficar-me en els seus papers vivia a Figueres i treballava en una caixa d’estalvis. Tenia un sou espectacular, però no estava content. Cada matí m’enviaven un fax dient-me que obrís fons d’inversió a clients que tenien una mitjana de 65 anys. Xocava constantment amb el sistema, fins que allò va acabar com el rosari de l’aurora i em vaig tancar al mas Deulofeu.-

-¿Es pot sortir del cercle viciós històric que va descriure el seu avi?-

-Sí. Cada cicle és una nova oportunitat. En el moment de màxima democràcia i igualtat de les cultures sempre continua havent-hi per sota una capa molt gran de desheretats i mentre existeixin els que no són no serem mai. Potser sona molt kumbaià, però l’única solució per a la humanitat és ser bones persones, estimar el proïsme i respectar la vida.-

-¿Vostè es considera bona persona?-

-No tant com el meu avi. ¡Ell sí que era bo! Jo sóc més cínic.