El futur de l’Imperi Americà

El futur de l’Imperi Americà

Els EUA han de realitzar la transcendental experiència de canviar l’evolució del món.

Els EUA, tal com hem exposat en el petit resum de la seva història, es troben en la plenitud del seu primer gran procés expansiu. Des del punt de vista comercial, industrial i militar, en ple procés ascendent, des del punt de vista de la seva política interna, camí d’una màxima centralització, i des del punt de vista social van cap a la desaparició de la classe mitjana amb la separació de la societat en
dos móns oposats: el del proletariat i el capitalista. és aquest últim radica el gran perill que plana sobre la gran nació americana.

El que passarà als EUA si continuen ignorants de la llei matemàtica que regeix l’evolució dels pobles.

La seva situació preponderant, així com el seu esperit d’expansió, propi de tot organisme jove i vigorós, l’obligaran a una constant intervenció en els problemes i en els conflictes mundials. La conseqüència d’aquesta intervenció serà, d’una banda, l’increment de les activitats industrials, especialment de les grans empreses en detriment del petit comerç i de la petita indústria. Veurem la desaparició de gran part d’aquests, passant els seus amos a la condició de proletaris en el sentit extens de la paraula.

D’altra banda, el nivell de vida anirà disminuint gradualment. La indústria de pau, que representa l’increment d’aquest nivell, al transformar-se en indústria de guerra, fa que el flux de riquesa, que en el primer cas s’estén com pluja d’or per a tots els ciutadans, ara passarà a engrossir els grans cabals de les grans indústries. Ens trobarem, doncs, amb una disminució del nivell de vida agreujat per un excés de massa obrera com a conseqüència de l’ingrés en aquesta de la gran majoria de la classe mitjana. El nivell envejable de l’obrer americà, anterior a la guerra de Corea, que feia que se li pogués considerar com un home lliure amb mitjans econòmics que li permetien gaudir de les comoditats de la classe mitjana, es truncarà en la vida del proletari, és a dir, la situació militar minvarà les llibertats públiques, les dificultats econòmiques l’obligaran a renunciar a la majoria de les comoditats d’un món civilitzat i un abisme s’aixecarà entre els grans potentats i un proletariat reduït a una vida restringida i miserable, és a dir, es repetirà als EUA el panorama ombrívol del proletariat romà que va precedir les guerres de Pompeu i Sil·la, que van donar com a conseqüència l’enfonsament de l’imperi romà i el caos que va seguir a la invasió dels cimbris i teutons, o bé a la situació famèlica del proletariat a França en vigílies de la revolució que va portar al fracàs militar i als horrors de la guerra civil, o la misèria i desesperació del proletariat anglès, que va precedir la gran derrota anglesa i a la independència americana, o bé a l’odi del proletariat alemany, que va culminar amb la revolució i el desastre durant la guerra de 1914.

Als EUA, com en tots els imperis, la lluita entre les dues classes oposades portarà a la revolució que prendrà les proporcions de la revolució francesa multiplicades per l’excés de població americana sobre la francesa. Aquí, com en tots els imperis, la lluita acabarà amb la submissió de tots a un poder que, unint les forces dispars en un sol feix, tornarà la força i la puixança a l’imperi sota un poder únic, cesarista i absolut.

L’imperi haurà entrat en la fase d’unificació, com en els altres imperis, hauran desaparegut els Estats federats sota un règim absolutament unitarista i l’imperi portarà a terme el segon gran procés agressiu, entrant en la fase de plenitud imperial, seguida de la fase conservadora i de la decadència per entrar, finalment, en la fase de desintegració i desaparició de l’imperi, fet que tindrà lloc
a les proximitats de l’any 2400.

Mitjançant la nostra obra, hem descobert el mecanisme biològic que regeix l’evolució de les col·lectivitats humanes. En pàgines anteriors, hem exposat el paral·lelisme entre el procés individual i el col·lectiu i ara hem d’afegir que les malalties són a l’home el que les grans convulsions internes són als pobles, i així com el progrés científic ens porta camí d’eliminar les malalties, de la mateixa manera el coneixement de la llei matemàtica que regeix l’evolució dels pobles acabarà amb les catàstrofes internes i externes.

EUA és l’únic imperi del món contemporani que no ha passat encara per una gran depressió imperial. Els imperis que el precedeixen immediatament, és a dir l’imperi anglès i francès, van patir aquesta crisi entre els anys 1783-1800 i 1697-1793 respectivament. Què hagués estat de l’imperi francès sense la catàstrofe de la revolució francesa, sense la ruïna moral i material que ella representa, si hagués pogut saltar de l’època del regnat de Lluís XIV a l’hegemonia europea de Napoleó? Què hagués estat de l’imperi anglès sense la catàstrofe i la ruïna moral i material que va culminar amb la pèrdua de les colònies americanes i si hagués pogut saltar del primer Pitt al segon Pitt?

L’imperi contemporani de l’imperi americà és l’imperi alemany, però aquest ha passat ja per la seva gran depressió i la seva revolució interior durant la guerra del 1914 i també pel desastre militar i la caiguda de Hitler. Preguntem: ¿Què hauria estat d’Alemanya sense aquestes dues catàstrofes i si hagués pogut passar de l’època de Bismarck amb tot el seu poder industrial, comercial i colonial, a la posterior fase que s’iniciarà en els nostres dies?

Doncs bé, l’imperi americà pot salvar avui aquests dos grans esculls per la simple raó que sap el que s’ha de produir. Sense el coneixement de la llei de la Història, la catàstrofe és inevitable perquè els pobles desconeixien la seva evolució, però un cop aquesta és coneguda és molt fàcil salvar els precipicis que li sumiran a l’abisme. Els EUA ara poden saber on van. En primer lloc, cap a una centralització més gran i, com a conseqüència de la catàstrofe que s’acosta, van cap a un règim dictatorial amb un poble submís i obedient a un dictador. Si aquesta evolució és inevitable, per què no evitar els trastorns que condueixen a ella? Si ha de desaparèixer la classe mitjana i tots els ciutadans han de prendre un color gris idèntic, per què no anar per les vies de la pau? La mentalitat americana s’ha d’adaptar a la idea d’aquesta transformació. En comptes d’oposar-se a ella, s’ha d’adaptar a totes les disposicions estatals que afavoreixin aquesta evolució. Els grans capitalistes, els grans trusts, no han de oposar-se, tot el contrari, a tot el que tendeixi a augmentar la intervenció de l’Estat en les seves indústries. D’aquesta manera tot el que perdin, com el petit comerç i la petita indústria, revertiran totalment a l’estat i aquest podrà atendre les necessitats del creixent proletariat evitant, amb la debilitació del grans potentats, l’odi de classes i la gran catàstrofe que d’una altra forma seria inevitable. Imaginem l’enormitat de milions de pèrdua que representen una revolució francesa multiplicada per les vegades que la població americana supera la francesa a més dels mètodes perfeccionats de destrucció que avui existeixen. Aquests milions permetran mantenir un alt nivell de vida a aquest proletariat. Unificat, d’altra banda, tot el poder estatal en un sol cap i en unes soles mans, cal calcular el potencial grandiós que això representaria. Potser l’ideal sustentat per tants conqueridors d’un poder universal regulant tota la població de la Terra es trobaria en vies de realització.


Alexandre Deulofeu, Articles i altres escrits. Els darrers mots. Pàgines 69-71.

Edició pòstuma del llibre de juny del 2012, a càrrec d’Amics de l’Albera i
Cap de Creus (APNACC) i Centre Excursionista Empordanès (CEE).

El text anterior procedeix d’un escrit inèdit.