Lo temps avaliza las prediccions de La matematica de l’istòria.

Avui, dijòus 11 d’agost del 2005. Cultura. Pagina 36.

Quatre autors analisan los pronostics del monumental assag del scientífic Alexandre Deulofeu.

Lo temps avaliza las prediccions de «La matematica de l’istòria».

Ignasi Aragay. Barcelona.

Alexandre Deulofeu, autor d'una teoria ciclica de la historia.
Alexandre Deulofeu, autor d’una teoria ciclica de l’istòria.

Lo particular intellectual republican Alexandre Deulofeu (1903-1978) aguèt de raras intuïcions politicas qu’ara se complisson: l’avançament chinés, la casuda de l’URSS e l’unificacion alemanda.

La siá monumentala La matemàtica de la història (La matematica de l’istòria), òbra de tota una vida que desvolopèt en uèit volums -lo projècte inicial era compausat de vint-e-dos- es ara objècte d’un estudi collectiu a cargue dels istorians Enric Pujol e Jordi Casassas, l’economista Francesc Roca e lo rèire-filh de Deulofeu, Juli Gutièrrez Deulofeu. Lo libre l’a publicat Brau Edicions amb un títol omonim al de l’òbra originala de l’autor omenatjat.

Estudiant de farmacia e quimia en lo Madrid dels ans 20 -ailà Dalí li presentèt García Lorca, mas el anava a la siá-, actiu catalanista republican en Figueres pendent los ans 30 -en lo periòde de la Guèrra Civila arribèt a n’èsser cònsol- e exilhat en França fins al 1947, Deulofeu passèt las tres darrièras decadas de la vida a la siá ciutat natala coma un discrèt farmacian obsedit per la redaccion d’una magna e incompresa òbra intellectuala.

Mas qué es La matemàtica de la història (La matematica de l’istòria)? Doncas es una teoria ciclica a la manièra d’Oswald Spengler (1830-1936), l’autor que mai influencièt Deulofeu, fòrça mai que lo sieu contemporanèu Arnold J. Toynbee (1884-1975). Respècte a aquestes precedents, çò qu’es mai original en l’òbra del de Figueres es que no sonque marca uns cicles istorics, senon que, influenciat per la siá formacion en lo camp biologic, los fixa amb una precision matematica. Aital, segon l’autor, cada civilizacion dura 5.100 ans devesits en tres periòdes de 1.700 ans.

Dempuèi l’an 1934.

Deulofeu comencèt a madurar la siá teoria fòrça lèu. En 1934, dins lo sieu primièr libre, Catalonha e l’Euròpa futura, ja i fasiá aparéisser la siá lei istorica, a partir de la quala «anonciava la immediata decadéncia d’Anglatèrra, França e Espanha, e exposava una brilhanta, per autentica, teoria sus una futura confederacion mondiala», escriu lo rèire-filh, que tanben anota cossí «a Montpelhièr, en 1939, dins la Résidence des Intelectuels Catalans, suspreniá lo sieu erudit auditòri anonciant lo domeni futur d’Alemanha, coincidint amb la davalada dels antics empèris europèus e la fin de l’empèri de Moscòu, es a dire, lo fracàs del comunisme e l’experiéncia marxista». Los faits immediats li balhèron pas la rason, mas vist dempuèi uèi, l’acertèt.

En 1976 seguiá convençut del sieu diagnostic e l’afinava: «França e Anglatèrra an perdut la categoria de grandas poténcias sens qu’ajan pas de possibilitats de se redreçar. Alemanha se troba en plena recuperacion e continuarà lo sieu procès ascendent, del qual l’aspècte politic mai important e immediat serà l’unificacion de las doas Alemanhas, fait que se devendrà a l’entorn de l’an 2000, a l’encòp que se desintegrarà l’empèri de l’URSS. En aquestes meteisses instants aurà luòc la debuta de la granda depression dels EUA. Lo Japon se troba en procès parallèl al de l’empèri alemand, es a dire, s’anirà aprochant tanben a la plenitud emperiala, mentre que lo veritable empèri agressor serà lo subrejoine empèri chinés, que dintrarà en possession dels territòris de l’URSS en Asia».

Sonque manca l’afar de l’islamisme e ja avèm la scèna politica mondiala de lo temps actual perfectament dessenhat.


La fin d’Espanha pel 2029.

Alexandre Deulofeu tanben apliquèt lo sieu curiós e precís relòtge de l’istòria a la realitat de l’Estat espanhòl e vaticinèt la fin del vièlh empèri en 2029, quand passariá a se tranformar, segon aqueste scientific visionari, en una confederacion d’Estats independents. ¿Aquò no lor fa remembra un pauc la Constitucion federala d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb dreit de secession enclús? Segurament lo partit republican coneis las prediccions del que ne foguèt militant, e mai està dispausat a far çò que siá per que se compliscan.