Hora Nova. Número 2.377. Dimarts, 15 de novembre de 2016.
Gent. Cultura. La teoria de la Matemàtica de la Història serà coneguda.
La història es repeteix.
El Jardí acull la primera estrena d’un documental que emetrà TV3 sobre la vida i l’obra del farmacèutic figuerenc Alexandre Deulofeu.
Josep M. Bernils. Figueres.
Un documental no és com una pel·lícula i, per tant, no acaba amb el típic «the end» a què ens tenen acostumats molts films de parla anglesa. A la producció Alexandre Deulofeu: l’historiador del futur, preestrenada dissabte al vespre a El Jardí de Figueres, s’acaba amb una frase enigmàtica però que resumeix a la perfecció el sentit de tot allò que s’ha explicat en els 53 minuts anteriors: «La història es repeteix». I en cap cas es tracta de profecies, a l’estil de Nostradamus –com erròniament alguns han volgut comparar al farmacèutic figuerenc– sinó fruit d’una elaborada teoria matemàtica.
El teatre municipal figuerenc va vestir una de les seves millors gales, amb un ple quasi total. El documental, produït per Visiona TV i TV3, serà emès properament dins de l’espai Sense ficció de la televisió catalana en horari de màxima audiència, però els promotors van voler fer-ne una estrena prèvia a la ciutat on va viure Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903 – Figueres, 1978) la major part de la seva vida. Com es va explicar a l’inici de la projecció «va demostrar que es pot historiar el futur. Va predir amb certesa gran canvis geopolítics i va desenvolupar la teoria de La matemàtica de la historia en vuit volums, Va deixar escrit el futur de la humanitat i, ara com ara, ho ha encertat tot».
Abans de començar l’estrena es van dirigir unes paraules de salutació al públic per part del director del documental, Àngel Leiro; el nét de Deulofeu i assessor del projecte, Juli Gutièrrez; el director de TV3, el periodista figuerenc Jaume Peral; l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila. Tots van destacar la necessitat de rehabilitar la figura de Deulofeu que, avui en dia, per a les noves generacions, només respon majoritàriament al nom d’un institut de la ciutat.
La gran majoria dels assistents van sortir sorpresos en descobrir la personalitat d’aquell historiador que regentava la farmàcia del carrer Monturiol-plaça de la Palmera –avui a mans d’un dels seus néts– i que ben pocs recordaven. Un home que va seguir amb la tradició del pare, també apotecari, que va ser l’alcalde de Figueres a l’inici de la Guerra Civil –i amb la seva decidida actuació va salvar la parròquia de Sant Pere de l’enderroc i va ajudar diverses persones a fugir dels grups incontrolats que els buscaven per matar-los–, va patir l’exili i, al seu retorn, va patir una certa indiferència per part de les elits intel·lectuals catalanes.
El documental. Alexadre Deulofeu: l’historiador del futur explica la vida, el pensament i les prediccions d’aquest figuerenc que era farmacèutic de professió, però que va fer estudis de lletres mentre era a l’exili, a Montpeller, i va escriure desenes de llibres d’història. Als anys 50 va preveure fets històrics com l’enfonsament de la URSS –l’imperi de Moscou, com el definia– o l’hegemonia Alemanya en l’Europa actual, a banda de la seva unificació o el desmembrament de les colònies angleses i franceses.
El documental es va rodar a Barcelona, Montpeller, París, Figueres, Ordis, la Selva de Mar, Madrid, Caracas i Buenos Aires. Gràcies a l’interès d’un militar veneçolà, les seves teories van arribar a l’OTAN i al Pentàgon. La traducció a l’alemany no va ser autoritzada perquè als anys 60 parlar de la unificació dels dos països era tota una utopia. Un dels seus néts, Juli Gutièrrez Deulofeu, porta més de 30 anys estudiant i intentant recuperar la figura del seu avi. Aquest documental en fa justícia i permet donar a conèixer el singular historiador a tot Catalunya. Per cert, les seves prediccions anuncien la desaparició de l’imperi espanyol –i, per tant, la independència de Catalunya– per l’any 2029.
Segons Deulofeu, cada civilització dura 5.100 anys, amb tres cicles de 1.700 anys cadascun d’aquests que corresponen a la cultura basada en una còpia de l’etapa anterior, una de plenitud de creació pròpia i una de renaixement. Els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys, període en el qual es donen subperíodes agressius de plenitud i declivi definitiu. I això ho prediu Deulofeu dibuixant un gràfic on apareix una mena de muntanya russa de la història que fixa els fets i les tendències. Com irònicament deia als amics: «Jo no necessito llegir la premsa per saber què ha de passar». I és que la història es repeteix i Deulofeu volia que la seva teoria s’apliqués per aconseguir la pau al món.
Juli Gutièrrez. El nét de Deulofeu (al faristol) porta 30 anys dedicat a divulgar per tot arreu les teories del seu avi./Àngel Reynal.
Enllaç per veure o descarregar la pàgina original en català en format «PDF».