El Punt. Dilluns, 28 de març del 2005. Països Catalans. Pàgina 5.
Figueres recordarà dos personatges més de la generació d’inici del segle XX, Miravitlles i Baig.
S’organitzaran actes relacionats amb el polític i el pintor figuerencs.
Josep Puigbert. / Figueres.
La galeria de personatges que en els últims anys s’homenatgen a Figueres amb motiu del seu centenari s’ampliarà amb el pintor Marià Baig (1905-1991) i el polític Met Miravitlles (1906-1988). Són dos exponents més de la florida generació de figuerencs il·lustres que van néixer a principi del segle passat i, com es va fer amb Fages de Climent, Ramon Reig, Alexandre Deulofeu i Salvador Dalí, des de l’Ajuntament s’impulsarà una comissió que organitzarà diferents activitats.
El pintor figuerenc Marià Baig (Figueres, 1906-1991) i un retrat pictòric del polític Jaume Miravitlles (Figueres, 1904-Vallvidrera 1988) quan era jugador de la Unió Esportiva Figueres que va pintar el seu amic Salvador Dalí (1921), també figuerenc com Miravitlles.
Les tres primeres dècades del segle XX figuren com una de les etapes més brillants en la història de la ciutat de Figueres. Va ser una època, principalment la republicana, de brillantor social i cultural que la va convertir en una de les ciutats més importants del país. Un dels aspectes que va influir-hi va ser la generació nascuda entre els anys 1900 i 1910.
En l’últim ple, ERC va presentar una moció recordant que el 2006 és el centenari del naixement de Met Miravitlles i va demanar que es creï una comissió que organitzi actes i també que es plantegi posar el seu nom a un carrer. Es va acceptar afegint-hi també la realització d’actes recordant Marià Baig.
Intel·lectual i polític Met Miravitlles va ser escriptor, publicista i polític. El seu activisme contra la dictadura de Primo de Rivera —va ser un personatge central en els fets de Prats de Molló (1926)— el va obligar a exiliar-se els anys vint i més endavant va tenir càrrecs a la Generalitat republicana. Durant la Guerra Civil va ser membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i director del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. També va jugar amb la Unió Esportiva Figueres, amb qui va disputar 55 partits en dues temporades.
Marià Baig va formar part de la fornada d’artistes, com Dalí i Reig, que van ser deixebles del mestre Joan Núñez. La primera faceta on va destacar va ser en la realització de caricatures i més endavant en els bodegons, molt realistes i minuciosos.
El pintor cec.
Compaginava la pintura amb la feina de funcionari, fins que el 1949 va tenir una greu infecció als ulls que el va deixar pràcticament cec. Després d’un temps d’inactivitat va tornar a pintar, amb la limitació de la vista, i va derivar cap a l’expressionisme. Després de la seva mort, el 1991, se li va dedicar un carrer al Culubret.