A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

Matemàtica de la història. Correo catalán

Matemàtica de la Història.

El Correu Català. 16 març 1978. Pàgina 30

Àngel Marsà

De nou torna a la palestra -l’ha deixat algun cop des de fa quaranta anys?- L’historiador i filòsof empordanès Alexandre Deulofeu.

El senyor Deulofeu acredita una forta voluntat per persistir en les seves tesis, no sempre ben acollides i sovint mal interpretades. Aquesta voluntat, a prova d’incomprensions, només la posseeixen els convençuts, i Alexandre Deulofeu n’és un.

Ara ha donat, una vegada més, prova de seguretat i resistència a les resistències, i ha publicat el vuitè volum sobre aquesta «matemàtica» de la història que ell ha inventat, i que, després de la publicació de vuit volums sobre tan àrdua matèria, continua defensant, a més de saber, enginy i voluntat admirables, amb força i entusiasme d’autèntic convençut.

Heus aquí, doncs, el seu vuitè volum 1, potser el més complet i més documentat «també més convincent a partir dels seus propis plantejaments i les seves tremendes conclusions» de tots porta publicats. L’ofici de futuròleg no deixa de ser difícil i perillós, però resulta fascinant. Així, quan Alexandre Deulofeu preconitza les «catàstrofes que es produiran a Espanya entre els anys 1977 i 2029, i que es podrien evitar coneixent la Matemàtica de la Història». El procés, inexorable, comú a tot cicle imperial dels pobles, segons el còmput històric reportat pel teòric i pensador empordanès, és estudiat conjuntament amb els processos històric-matemàtics dels imperis turc, austríac, portuguès, francès, britànic, holandès, alemany, condemnats a morir, segons les lleis de la història invocades per Deulofeu, després d’una existència aproximada d’una mica més d’un mil·lenni, seguint el procés biològic, igualment inexorable, de naixement, creixement, plenitud, decadència i mort, en cicles biològics-matemàtics l’exactitud dels quals l’historiador-filòsof no ha dubtat mai.

El llibre, naturalment, es llegeix amb interès augmentat per la profusió de cites i dates històriques. La seva dialèctica és de fàcil enteniment, i el fil del raonament arriba a nivells de credibilitat absoluta, especialment, és clar, quan es basa en fets passats. La credibilitat sobre fets futurs potser és controvertida en la ment del lector, perquè a ningú li agrada que li vaticinin catàstrofes a fix termini, encara que aquest termini excedeixi els límits d’una vida humana, en aquest cas la vida de qui s’assabenta de tals esdeveniments, però no potser la dels seus fills i altres parents més o menys immediats. Perquè la xifra límit proposada per aquesta equació històrica «per aquestes catàstrofes deduïdes de la matemàtica de la història» es remunta tot just a l’any 2029, com qui diu molt a prop.

Però el llibre ofereix fascinants perspectives «naturalment ja res satisfactòries», i es llegeix amb gust i profit, especialment els capítols dedicats a l’imperi hispànic, i l’epíleg, apartat en què incideix «el que passarà al món durant els anys propers i els segles venidors». Així com «el pervindre dels pobles d’Espanya». Poc marge d’optimisme deixa als lectors l’historiador i filòsof figuerenc. Però la matemàtica de la història, que ell maneja amb la desimboltura amb què es maneja un computador electrònic, és així, i no anem a discutir-li el dret que té d’il·lustrar-nos als que no en sabem.

Àngel Marsà.

(1)
La segona onada imperial a Europa. Volum 8 de la «Matemàtica de la història».
Alexandre Deulofeu. Editorial Emporitana. Figueres.