La cultura europea a Catalunya.

El Punt. Dijous, 22 de novembre del 2007. Cultura-Espectacles. Pàgina 38.Llibres

.

La cultura europea a Catalunya.

Francesc Roca.

El farmacèutic i químic (i violinista) empordanès Alexandre Deulofeu va començar, als anys 1930, una recerca sobre les relacions històriques entre la cultura catalana i la cultura europea. El primer llibre que publicà fou prologat per l’historiador i polític Antoni Rovira i Virgili. A l’exili, iniciat el 1939, connectà a Montpeller amb el filòsof i erudit Francesc Pujols. La seva visió global de la història de la humanitat entesa com la història dels grans cicles de les diverses civilitzacions es va començar a publicar el 1951. Fins 25 anys més tard, no va sortir de l’impremta Hostench de Barcelona un títol clau: Catalunya, mare de la cultura europea (Figueres, Editorial Emporitana, 1976). Deulofeu combina la recerca positivista amb les hipòtesis fortes i explícites. I en treu conseqüències. Segons Deulofeu, a la Catalunya pirinenca de l’any 800, com a la Creta del 2.700 aC, s’origina una nova cultura, un nou gran cicle històric que tindrà, com tots els cicles, uns 1.700 anys de duració: fins al 2.500. Una cultura que, a partir de la revolució de l’any 1.000, es va anar estenent per tota l’Europa occidental, fins als confins del món eslau. Aquesta nova cultura inclou: la literatura (els primes trobadors, l’origen de la lírica europea), la construcció (el romànic català i, més tard, el gòtic català, que arriben fins a Wells, Anglaterra; Osnabruck, Alemanya; Murano, Itàlia, i Èvora, Portugal), la ciència (Ramon Llull, Arnau de Vilanova), la música (l’Escola de Ripoll, amb una notació musical que es difon).

Només caldria afegir-hi, la cartografia marítima, el codi internacional de navegació, els primers bancs públics, els primers parlaments, la primera novel·la moderna…

Francesc Roca és professor d’economia de la UB.

Catalunya, mare de la cultura europea.
Portada del llibre.

Aquest apartat té la col·laboració de l’Associació Conèixer Catalunya.