A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

L’Europa futura.

El Punt. Dijous, 26 de gener del 2006. Cultura-espectacles. Llibres. Pàgina 51

.

L’Europa futura.

Francesc Roca

.

La I Guerra Mundial (1914-1918) fou una cruïlla històrica decisiva, car fou l’inici de la desintegració dels grans imperis europeus bastits a partir del 1500 i del renaixement de les nacionalitats europees. La creació de la Societat de Nacions i els projectes d’Unió Europea serien l’altra cara del mateix procés de superació dels vells imperialismes. L’assaig Catalunya i l’Europa futura (Barcelona, Llibreria Catalonia, 1934) d’Alexandre Deulofeu se situa en aquest context, seguint el camí obert per la història dels moviments nacionalistes d’Antoni Rovira i Virgili, i la història del món de Josep Pijoan, i els reports sobre les minories nacionals de Joan Estelrich o Francesc Maspons i Anglasell. Però, el treball del químic i farmacèutic figuerenc d’adopció Alexandre Deulofeu és molt ambiciós: vol construir una història conjunta d’Europa, a partir del seu naixement a l’entorn del 800. Deulofeu subratlla les concordances entre els processos històrics que es produeixen simultàniament a Europa. El resultat és una redefinició dels grans períodes històrics:

  1. del 1000 aC al 800dC es produeix el cicle complet del naixement, l’apogeu i la decadència de la civilització grecoromana,
  2. del 800 al 1500 som en l’Època de la Llibertat,
  3. del 1500 al 1800, l’Època dels Imperis,
  4. del 1800 al 1914, l’Època de Transició,
  5. al 1918, comença l’Europa futura.

La Revolució Francesa és un episodi imperialista més, i la Revolució Russa en el fons no és més que un moment de desintegració imperial. I, a l’Europa futura, en la confederació europea del futur, la cultura podrà ocupar el lloc que li correspon. Pensant en la proximitat entre el català i l’occità: el català que avui llegeixen uns tres milions d’habitants podrà ser perfectament comprès per una població cinc vegades superior.

Francesc Roca és professor de política econòmica de la UB.

Portada de l'assaig de Deulofeu
Portada de l’assaig de Deulofeu.

Aquest apartat compta amb la col·laboració de l’Associació Conèixer Catalunya.