A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

Catalans del passat i del futur.

Presència. Opinió. Del 25 d’abril a l’1 de maig del 2008. Pàgina 8.

Homo sapiens.

Catalans del passat i del futur.

Miquel Riera. Periodista [mriera@presencia.com], http://hsapiens.blogspot.com

Miquel Riera.D’entre el munt de novetats que han aparegut al voltant de Sant Jordi, en voldríem destacar dues que tenen molt més punts en comú del que en principi podria semblar: El fil secret de la història, (La Campana), de Patrícia Gabancho, i Nosaltres, els catalans (Pòrtic), de Víctor Alexandre.

No cal presentar gaire els autors, de sobres coneguts pels seus articles i els seus llibres, sempre amb un compromís clar per la llengua i la cultura catalanes; pel país, en definitiva. Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. El seu últim llibre, El preu de ser catalans (Meteora), en el qual reflexionava sobre l’estat actual de la cultura catalana, va tenir un destacable èxit editorial. Pel que fa a Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), també periodista, és autor de nombrosos articles i llibres, la majoria sobre l’independentisme. En un dels seus últims volums TV3 a traïció, Televisió de Catalunya o d’Espanya, feia una anàlisi molt crítica de la deriva cap a posicions espanyolistes de la televisió catalana.

A El fil secret de la història, Patrícia Gabancho fa ara un repàs de la història de Catalunya a través «d’esoterismes medievals, dels alquimistes i dels bandolers, de la cultura popular, els mites i les llegendes del període de la Decadència; dels primers científics, dels genis precursors del segle XIX; i dels perdedors en el moment que Catalunya recobra el poder al segle XX». Per Gabancho, allò interessant és veure com un sol visionari, com Ildefons Cerdà, per exemple, un dels molts que apareixen en el volum, «pot eixamplar l’horitzó, obrir camins, sembrar llavors que amb el temps fructifiquen». Gabancho diu que ha volgut presentar una història de Catalunya diferent de la que coneixem, de la que ens han explicat. «La història oficial volia i vol un país ben endreçat, sense gaires passions, sense transgressions. Però són els creatius i els rebels els que sovint ens justifiquen», escriu la periodista, que conclou el seu llibre recordant una conversa amb el farmacèutic i historiador figuerenc Alexandre Deulofeu durant la qual l’inspirador de la teoria de la matemàtica de la història li va donar la data del 2029 com la de l’any en què el país recobrarà la independència.

Justament Gabancho és la primera protagonista del llibre d’Alexandre, que ha entrevistat vint catalans nascuts fora del país, però que, amb el seu compromís i la seva tasca diària, demostren que l’estimen sovint molt més que alguns que hi ha nascut. «He volgut parlar del dret a viure a qualsevol lloc i del deure de respectar la llengua i cultura dels que hi viuen, i de la necessitat de foragitar les ombres del prejudici, del recel i del racisme», escriu Alexandre, que recorda que la idea del llibre li va venir després que li va preguntar d’on era a un home negre i aquest li va respondre senzillament que era d’aquí, justificant així plenament les paraules de Palau i Fabre que Gabancho recorda a l’inici del seu llibre: «El punt just, per tant, serà el de mirar cap al futur per tal d’evitar els dos abismes que ens poden dur, pels seus extrems respectius, al pessimisme, ja sigui per l’excessiu engrescament amb el nostre passat gloriós, ja sigui per l’excessiu capficament en el nostre daltabaix i les seves seqüeles».

Patricia Gabancho. Victor Alexandre.
Patrícia Gabancho i Víctor Alexandre. / Juanma Ramos i Quim Puig.