juli-gutierrez-delofeu-unica-solucio-humanitat-es-ser-bons

El periodico. Dissabte, 28 de Febrer 2015. Gent corrent

Gemma Tramullas

«L’única solució per a la humanitat és ser bons».

ELAIA

Propera presentació del llibre del Juli Gutiérrez Deulofeu -La matemàtica de la història: Alexandre Deulofeu o el pensador global. Editorial Lapislàtzuli. -, el proper dissabte dia 21 de març d’enguany a la Associació cultural de dones Elaia d’El Soleràs -Centre Cívic d’El Soleràs, carrer Major, 38-, a les 18 hores, en aquesta vila garriguenca.

Com a bon empordanès, Juli és un home poc ortodox, apassionat, políticament incorrecte; en síntesi, tot un personatge. Viu al mas del seu avi a Ordis (Alt Empordà) i s’ha desplaçat a Barcelona per a l’entrevista, però abans entrem en una llibreria per comprovar si tenen el seu llibre, La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global (Lapislàtzuli). Hi explica la teoria cíclica de la història amb què el seu avi, un farmacèutic i humanista de Figueres, va predir fa més de mig segle la desintegració de l’URSS, la guerra de Iugoslàvia, la submissió de Grècia a Alemanya i l’eventual independència de Catalunya.

-¿A quina secció creu que estarà el seu llibre?-

-A la secció d’humor. La història és una conya.-

-¿Per què?-

-Perquè cada vegada que una cultura arriba a la seva màxima esplendor torna a enfonsar-se en la misèria.-

-¿Podria resumir en poques línies la teoria a la qual el seu avi va dedicar la seva vida?-

-Alexandre Deulofeu va arribar a la conclusió que totes les civilitzacions duren 5.100 anys, dividides en cicles de 1.700, dels quals 650 són èpoques de creació i la resta una pèrdua total de la personalitat humana.-

-¿De què serviria conèixer aquests cicles en el cas de Catalunya, per exemple?-

-Segons aquest model històric, l’imperi espanyol hauria esgotat el seu cicle i Catalunya seria independent cap al 2029. Si sabem el que vindrà, ens estalviaríem les lluites internes entre elits i l’Estat espanyol permetria una transició pacífica cap a la llibertat dels pobles ibèrics.-

-L’ortodòxia acadèmica va ignorar el seu avi; l’anomenaven «Nostradamus de fireta».-

-En canvi, a l’Argentina, on va viatjar a finals dels anys 70, era «el savi de Figueres».-

-¿Creu que li faran més cas, a vostè?-

-La matemàtica de la història és una eina extraordinària, però jo no tinc títols, no sóc ningú. Hi ha èpoques en què veig que no es pren seriosament i em tanco al mas a veure créixer les patates. La universitat catalana no va obrir mai les portes al meu avi, però aquest any em graduaré en Història i penso fer el postgrau d’investigació i el doctorat sobre el tema.-

Juli_Gutierrez_Deulofeu_-_Caseta_del_Mas_Deulofeu_2

ICONNA: JORDI RIBOT.
Juli Gutiérrez

El nét cíclic. Havia de ser financer però ho va deixar per difondre l’obra ignorada del seu avi.
Gemma_Tramullas

-¿Com es converteix en hereu del llegat intel·lectual d’Alexandre Deulofeu?-

-Jo era un noi quan Pitxot, Marés i l’intel·lectual argentí Abelardo Gabancho venien a veure’l al mas i li sentien dir que una Catalunya independent ajudaria Alemanya a bastir una nova Europa. Allò em va anar creant un pòsit al cervell, però van passar molts anys abans que m’interessés pel tema.-

-La teoria del seu avi li va canviar la vida.-

-Quan vaig començar a ficar-me en els seus papers vivia a Figueres i treballava en una caixa d’estalvis. Tenia un sou espectacular, però no estava content. Cada matí m’enviaven un fax dient-me que obrís fons d’inversió a clients que tenien una mitjana de 65 anys. Xocava constantment amb el sistema, fins que allò va acabar com el rosari de l’aurora i em vaig tancar al mas Deulofeu.-

-¿Es pot sortir del cercle viciós històric que va descriure el seu avi?-

-Sí. Cada cicle és una nova oportunitat. En el moment de màxima democràcia i igualtat de les cultures sempre continua havent-hi per sota una capa molt gran de desheretats i mentre existeixin els que no són no serem mai. Potser sona molt kumbaià, però l’única solució per a la humanitat és ser bones persones, estimar el proïsme i respectar la vida.-

-¿Vostè es considera bona persona?-

-No tant com el meu avi. ¡Ell sí que era bo! Jo sóc més cínic.