3-11-2018. Presentació de la Matemàtica de la Història al cafè de l’Òpera de Barcelona amb Juli Gutièrrez Deulofeu.

3-11-2018. Presentació de la Matemàtica de la Història al cafè de l’Òpera de Barcelona amb Juli Gutièrrez Deulofeu.

Juli Gutièrrez Deulofeu davant del micròfon. 376x213px.Conferència: «La matemàtica de la història, Alexandre Deulofeu o el pensador global», de Juli Gutiérrez.

Ponent: Juli Gutiérrez Deulofeu.

Lloc: Cafè de l’Òpera.

La Rambla, 74, de Barcelona (davant del Gran Teatre del Liceu).

Data: Dissabte, 3 de Novembre del 2018.

Hora: 20 hores.

Juli Gutièrrez Deulofeu (Figueres, 1964).

Juli Gutièrrez Deulofeu. Plaça Reial.Va conviure amb el seu avi matern Alexandre Deulofeu fins als 14 anys, però va ser més endavant quan es va interessar pel coneixement de la seva vida, obra i pensament, del qual ha arribat a ser el principal defensor.

Quan «La matemàtica de la història» va entrar a la seva vida, va abandonar la responsabilitat que tenia al capdavant d’una coneguda caixa d’estalvis de Figueres i s’abocà al seu estudi.

Enginyer agrícola, reparteix el seu temps donant classes d’història a joves alumnes, amb el cultiu ecològic al Mas d’Ordis.

En els seus articles, llibres, conferències i entrevistes explica com aquesta teoria cíclica es va acomplint en la realitat dels diferents àmbits de l’activitat humana i dels diferents pobles del món.

La seva labor d’investigació el fa anar més lluny en les seves conclusions a les que va arribar en vida el seu avi matern. Persegueix, això sí, el mateix objectiu d’aconseguir que el coneixement dels cicles històrics permeti que els canvis que s’hagin de produir ho facin de forma pacífica en lloc de violenta, amb el propòsit d’assolir la tant desitjada pau mundial.

L’any 2016 aconsegueix el grau d’història a la universitat, la qual cosa li permet relacionar-se amb la resta d’historiadors de tu, a tu.

Participa en el rodatge del documental Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur, sufragada amb una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma TotSuma, on entrevista a diferents personatges d’arreu del món que conegueren el seu avi matern o bé estudiaren la seva vida i obra.

Les seves ponències sobre l’art, la política i els moviments de la història no deixen indiferent ningú.

Bibliografia:

«Alexandre Deulofeu: La matemàtica de la història». Juli Gutièrrez Deulofeu. Llibres de l’Índex, Neopàtria. Edició de novembre del 2004. 168 pàgines. Idioma: català.

«La matemàtica de la història. La teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu». Enric Pujol, Jordi Casassas, Francesc Roca, Juli Gutièrrez Deulofeu. Brau Edicions. Edició de juny del 2005. 172 pàgines. Idioma: català.

«La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global». Juli Gutièrrez Deulofeu. Pròleg de Patrícia Gabancho. Editorial Lapislàtzuli. Primera edició, de febrer del 2014, sufragada amb una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma «Verkami». Segona edició, d’octubre del 2014, sufragada amb el Premi LiberisLiber 2014, concedit per la Fira d’editorials independents de Besalú. Tercera edició de desembre del 2015. Inclou gràfics de civilitzacions i imperis procedents de l’obra original d’Alexandre Deulofeu. 236 pàgines. Idioma: català.

Pensador global.

En Juli treballava en un banc, guanyava diners i s’avorria. Després d’un desacord amb els seus caps, en ple auge de les preferents…, va preferir tocar el dos. Ho va deixar tot i es va refugiar en el vell mas que el seu avi, Alexandre Deulofeu, va adquirir als anys trenta. Va passar fred, però allà va reconnectar amb la figura de Deulofeu (mort el 1978), i està rescatant la memòria i obra d’un pensador insòlit. Alexandre Deulofeu va influir en Francesc Pujols i Salvador Dalí, i va formular una tesi matemàtica sobre la història que, malgrat la seva gosadia, sembla que es confirma. En Juli la sintetitza al llibre «La matemàtica de la historia: Alexandre Deulofeu o el pensador global» (Lapislàtzuli).

Juli Gutièrrez Deulofeu. Caseta del Mas Deulofeu. 477x299px.

El rellotge de la història.

Juli Gutièrrez Deulofeu.

A l’any 1978 naixia el Setmanari de l’Alt Empordà. A l’any 1978 moria Alexandre Deulofeu. Avui, any 2008. 30 anys, a penes un sospir. Però deu ni do quins anys! Són els anys de la confirmació d’un fet indiscutible. Tan poc científic, des del punt de vista de la lamentable ortodòxia acadèmica com vulguin, però són els anys que demostren allò que el malaguanyat Brunet havia dit fa més de 50 anys: «Deulofeu sens dubte li ha pres el pols al rellotge de la història».

A les darreries de l’any 1978, el dia 6 de desembre, pocs dies abans del traspàs de Deulofeu, els espanyols aprovaven la Constitució del consens. Feia quatre dies el dictador havia mort i l’Estat espanyol donava aparentment un cop de timó. Una aparença que esdevenia realitat quan uns mesos més tard, el 25 d’octubre de 1979, el «sí» a l’estatut retornava l’autonomia a Catalunya. A Euskadi el referèndum celebrat sota una intensa pluja també legitimava l’Estatut de Guernica. El nombre de vots favorables va fregar en ambdós casos el 90%. Un 60 per cent de ciutadans catalans i bascos desafiant la climatologia van anar a votar. Alguna cosa començava a canviar. Però probablement més en les formes que no pas en el fons. Si efectivament el govern espanyol s’inventava allò del «café para todos» i tant contents. El greuge vers Catalunya continuava i s’esvaïa un cop més la possibilitat d’avançar vers altres formes d’autogovern. Malgrat tot, Espanya continuava sent Espanya i la vella tradició dels «pronunciamientos» havia de tornar-se a fer present. El 23 de febrer de 1981 el tinent coronel Tejero ocupava el Congrés i a València el capità general Milans del Bosch treia els tancs al carrer. A la una i catorze minuts de la matinada del dia 24 el rei Joan Carles desautoritzava qualsevol acció contraria a la legalitat vigent. Va fer cas a la trucada del seu pare, que li recordà que si no feia alguna cosa podria perdre la corona. El país es va apaivagar i el PSOE aprofitava la deteriorada situació per arribar al poder. La progressia arribava al poder i de la seva mà ingressàvem a l’OTAN. També al juny de 1985 Espanya signava el tractat d’adhesió a la CEE. Assumia d’aquesta manera el desafiament de la seva modernització. Integració en una estructura supraestatal que s’està demostrant totalment errònia. Perquè, on queden les nacions?. Sens dubte ha arribat l’hora de finiquitar l’Estat, sinó la idea d’Europa no reeixirà. Però d’això en parlarem mes endavant. Espanya és modernitzava?. Potser sí, però continuava sent incapaç d’aturar la violència d’ETA que continuava atemorint l’Estat i aquest, en un prodigi de democràcia, s’inventava els GAL. Però clar que, anys més tard, fins ara mateix es dedicarà a il·legalitzar partits. Visca la Democràcia! I d’aquesta manera en un anar i venir de dretes a esquerres hem arribat a l’any 2008 i jo, penso, que volen que els digui, que no sols estem allà mateix sinó que estem una mica pitjor. L’averany deulofeulià esdevé altre volta terriblement eficaç. Espanya no va bé. Però algú ha aconseguit el que volia: dividir les comunitats històriques, és a dir, les nacions vernacles en dos bàndols irreconciliables. La lluita per les banderes tot just comença, no només aquí sinó a tot Europa. Ens acostem a una crisi econòmica de considerables dimensions, amagada pels dirigents estatals. Alguna cosa, un cicle s’acaba. Per tant indefectiblement n’ha de començar un de nou.

Deulofeu, Catalunya i la seva Matemàtica de la Història. 600x407px.

Europa canviava. Començava a escletxar-se el comunisme. Ho feia a Polònia amb l’aparició de Lech Walesa. I amb la mort de Tito s’anunciava la tragèdia dels Balcans. Tot això passava a l’any 1980. I al 1985 apareixia Mihail Gorbatxov i, amb ell, la Guerra Freda començava a acabar-se. L’acompanyaven noves paraules: «Glasnost» i «Perestroika». El President americà Ronald Reagan es fregava les mans. La URSS claudicava, ja només quedava una gran potència. Això es demostraria uns anys més tard quan l’Exèrcit Roig va haver de retirar-se de manera vergonyosa de l’Afganistan. La desfeta s’anunciava aquell diumenge 15 de maig de 1988. Altre volta un poble de pastors derrotava a un imperi en crisi. A un imperi i a un concepció filosòfica. El comunisme ja no s’aguantava. Si espectacular va ser l’execució de Ceaucescu a Romania, més important per definitiva va ser la reunificació alemanya. El mur ja no existia i s’endegava una nova plana en la història d’Europa. Alemanya, la nova Alemanya, ocupava l’espai que la URSS estava a punt de deixar a l’Europa Central. En aquest moment els analistes polítics van quedar ben retratats. Es fregaven les mans amb les seves lamentables anàlisis polítiques quan a Tiananmen els estudiants van treure el nas. Tothom afirmava que el comunisme xinès continuaria el camí iniciat a la URSS. La revolta va durar ben poc. El temps d’autoritzar una nova carnisseria. La Xina prescindia de la opinió internacional. Res a veure Beijin amb Moscou. Deulofeu ho sabia. Els doctes analistes encara no entenen què va passar. D’aquesta manera la dècada dels 90 confirmava les previsions polítiques de Deulofeu. Alemanya tornava a estar unida i la URSS, el darrer imperi multinacional, veia com tot s’acabava. El premi Nobel de la Pau enviava els tancs a Lituània en un intent desesperat per deturar allò que era inevitable. Sí, Lituània, Geòrgia, Bielorrússia, Ucraïna, Rússia, liquidaven la URSS. Gorbatxov dimitia i Boris Eltsin s’erigia en el nou líder del país quan va ser capaç de mobilitzar, amb una ampolla de vodka a cada mà, a 20.000 persones que van rodejar l’edifici del Parlament i d’aquesta manera deturar el cop d’estat i evitar conseqüentment una sagnant carnisseria. Avui, Eltsin encara espera el seu Nobel de la Pau. Paral·lelament, la fragmentació de Iugoslàvia originava la tragèdia balcànica. Ja res tornaria a ser igual.

Trenta anys sense Deulofeu. Trenta anys que han canviat la faç d’Europa, que ens permeten assistir al nou repartiment de poders per establir el nou ordre internacional que ha d’implantar-se. Europa es baralla entre dues concepcions aparentment contradictòries. La Europa Unida i la desintegració dels Estats. Aquesta és l’única realitat possible. Europa només existirà al voltant de l’Alemanya reunificada, però ho farà assistint a la defunció dels vells estats nascuts amb la modernitat i amb la reaparició pública de les nacions vernacles. Que entengui qui vulgui. Llegiu a Deulofeu. Avui em falta espai. Però no només la va encertar a Europa. Els EUA continuen el seu camí cap a l’autodestrucció. Un país que basa tot el seu creixement econòmic, tot el seu futur en la indústria de guerra i en la restricció de les llibertats individuals, accentuada dramàticament desprès del trist espectacle de l’11-S. Un país que veu com al voltant del president veneçolà Hugo Chavez s’està formant una força, la Gran Colòmbia bolivariana, que l’ha de substituir en un futur proper en aquella àrea geogràfica. I una mica més avall, el futur de la Humanitat, l’esperança, el far del mon. L’Argentina, primer, però també l’Uruguai i el Brasil. Els vertaders països emergents. No pas aquestes dues civilitzacions caduques i salvatges que són la Xina i l’Índia. Països superpoblats que basen el seu creixement econòmic en l’esclavitud, això sí, amb el vist-i-plau de les potències occidentals. Dues civilitzacions que porten en el seu sí el germen de la seva destrucció. La Llei de la Història es inexorable. Ho deia Pujols: «quan cau, cau».

Font de l’espai web: http://www.deulofeu.org/juli-gutierrez-deulofeu-el-rellotge-de-la-historia/

Llibre: La Matemàtica de la Història, Alexandre Deulofeu o el pensador global. 2a edició. Portada. 200x309px.En la seva xerrada ens explicarà anècdotes desconegudes sobre la vida i pensament del seu avi Alexandre Deulofeu, així com del seu últim llibre.

Llibre: «La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global».

Pròleg de Patricia Gabancho.

Lapislàtzuli Editorial.

Febrer 2014.

http://www.lapislatzuli.com/producte/la-matematica-de-la-historia-alexandre-deulofeu-o-el-pensador-global-3a-edicio/

En finalitzar la xerrada, Juli Gutiérrez Deulofeu obrirà el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

L’autor signarà exemplars dels seus llibres

Com arribar al Cafè de l’Òpera:

La Rambla, 74 (davant del Gran Teatre del Liceu, a pocs carrers de Plaça de Catalunya).

Ubicació del Cafè de l’Òpera segons «Google Maps»:

https://goo.gl/maps/weoypFkUAoP2

Cafè de l'Òpera. La Rambla, façana. 320x320px.Situat en el cèntric carrer La Rambla, 74, davant del gran Teatre del Liceu a molt pocs carrers de Plaça Catalunya. És un local confortable, emblemàtic amb glamur i solera, on podrem tertuliar amb tranquil·litat, fer una conferència, i gaudir de qui ho desitgi d’una informal sopar, al centre de la ciutat. Teniu l’estació de metro «Liceu» (L3 línia verda), i infinitat de línies d’autobusos, i a Plaça Catalunya els nocturns i totes les línies que van a «rodalies».

Millor ubicació impossible!

Us hi esperem!

Mòbil per confirmar assistència o per a qualsevol consulta: 654113551 (Montse Guàrdia).

Enllaç de l’entrada original:

http://montseguardia.blogspot.com/2018/09/conferencia-la-matematica-de-la-historia.html